Arxiu d'etiquetes: cuina

pesto

Amb l’estiu venen les alfàbegues, ideals per a espantar als mosquits i aromatziar la casa, els menjars lleugerets, per combatre la calor i també, la publicació en distintis suplements dominicals de receptes de cuina fàcils, nutritives i ràpides d’elaborar per tal de no estar molt temps en la cuina i aprofitar el temps lliure per a altres menesters com nadar, eixir amb els amics, anar de festa, o simplement jaure al sofà amb un bon llibre entre les mans o veient algun programa en la TV.

Així que si t’apeteix saber com faig una salseta ràpida per a adobar la pasta, acompanya’m i et mostraré com preparer el Pesto, un condiment elaborat a partir de fulletes d’alfàbega.

Alfàbegues n’hi han de fulla estreta i de color verd claret i, de fulla ampla de color més fosc. Jo he emprat la de fulla ampla i de color obscur, que segons els antesos, és la ideal per a cuinar. La planta la vaig comprar per només 1,50€ en el mercaet del meu poble, que para un parell de dies per setmana a la plaça major.

Si t’apeteix saber com he preparat el Pesto acompanya’m i t’ho mostraré.

Pesto per a dues persones. Ingredients:

– 7 o 8 fulletes d’alfàbega de fulla ampla.

– Una cullera sopera de pinyonets.

– 4 o 5 gallonets d’ametla

– 1 cullerada de formatge rallat parmesano.

– Una mesureta d’oli d’oliva.

– Un pesiguet de sal.

Preparació:

Amb unes tisores de cuina tallem 7 o 8 fulletes de l’alfàbega, intentem triar les més grans i sanes. Les llavem amb aigua per a deixar-les lliures de polseta o bitxets. Una vegada les fulles netes, les  introduim en el pot de la batidora, junt als pinyonets, les ametles i la mesura d’oli d’oliva per a batre-ho (aclarir que, més que batre el que fem es picar-ho) fins reduir la mezcla a textura de pols; (Hi ha que li posa també un gra d’all, però jo prefereix evitar-ho, perquè és massa fort).

Una vegada tota la mescla reduïda a textura de pasta, li afegim el formatge parmesano ratllat  i bate’m un poc més, fins que la mescla quede totalment barrejada i llesta per a afegir a uns espaguetis o qualsevol altre tipus de pasta que més t’agrade i que hem preparat previament.

[I desfet l’embús, publique un dels primers esborranys que tenia guardats en el panell d’administració pendent de vore la llum]

apple crumble

Aprofitant que tenia que elaborar una recepta de cuina típicamente britànica per a exposar-la en classe d’anglés, he pensat que, ja que tenia la faena feta, traduir-la al valencià i publicar-la al blog no m’ocuparia molt de temps i d’esta manera podria mostrar-vos com he preparat este pastís per si vos apeteix aprendre per a cuinar en alguna ocasió.

D’entre la relació de receptes que ens va proposar la professora per a cuinar, ( s’incloïen de tot tipus: de dolços, de salat; te i altres begudes), jo vaig elegir fer el “Apple Crumble”, per tres raons fonamentals:

La primera, perque era una receta típicament británica que mai havia cuinat i tenia curiosidad d’aprendre.

La segona, per la seva senzillesa, tant en els ingredients (que com podreu comprovar són molt comuns i asequibles) com per la seva fàcil elaboració, com més avall vos mostraré. (M’agraden les coses senzilles i en la cuina també).

I finalment, perque m’agraden les pomes i els dolços. I esta recepta reuneix totsdos.

Doncs si tens curiositat de saber com es prepara esta recepta, les explicacions les encontraràs només posant cursor sobre les fotos fetes durant la preparació del “Apple Crumble”.

Vos animeu??

Doncs, anem allà!!!

( i recorda, posa el cursor sobre les imatges per aprendre la seva elaboració)

Apple Crumble per a 4 persones

IMG_4147
els va agradar tant el ” Apple Crumble cake” que no van esperar a fer-li la foto. La llanda buida!.

Arròs, que fa el ventre gros

“Arròs, que fa el ventre gros”.

(Quantes vegades li he sentit dir esta dita a ma mare, i ella a la seua, m’auela Teresa).

Els dissabtes pel matí m’agrada anar a la plaça a fer-me el cafenet amb les amigues, unes rialles amb bona companyia sempre venen be.

Avuí ha amanegut emboirat, un dia típicament d’hivern que, encara que a primeres hores no plovia ni feia massa fret,  passat el mig dia, un ventet gelat ha dut una fina pluja que ha lograt banyar-me de camí a casa. Abans d’arribar-hi, m’he parat a la tenda per comprar algunes coses que em faltaven per a preparar el dinar: Unes molletes de bacallar, floricol, bajoquetes i faves, entre altres coses. Avuí, típic dia d’hivern, m’ha apetit fer arrós amb floricol i bacallar, un dels arrosos que més m’agraden.

Serà per arrossos? arròs amb fessols i penques, arròs amb aladroc i espinacs, arròs amb sèpia, arròs amb carabassa, arròs amb conill i pollastre, arròs a banda…  Infinitat d’arrossos.

T’apeteix vore com he fet l’arròs amb bacallar i floricol i, quins ingredients he emprat? Doncs, segueix les imatges d’ací baix.

Per cert, no ha sobrat ni un gra!!! Espere que la dita de ma mare i m’auela no es compleixca al peu de la lletra i puga seguir cordant-me el botó dels pantalons, perquè ja saps,… l’arròs, fa el ventre gros.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

menjablanc

Menjablanc de Reus.

El comerç tradicional a Reus està molt present en tot el seu nucli urbà.  Dòna gust passejar pels carrers del centre perquè es concentren, en una gran zona de vianants, més de 600 establiments on pots encontrar una àmplia oferta comercial que va, des dels productes més tradicionals de la zona, fins a  les marques més prestigioses i un excel·lent servei.

Crec no haver vist en cap lloc tantes tendes i de tanta solera com en esta ciutat, i és que  Reus es un referent per la seva llarga tradició comercial i es reconeguda com “la ciutat de les compres” de la Costa Daurada.

la foto(44)En esta ciutat he pogut vore tendes de principi del segle passat on encara es venen ciris: “La cireria”, ubicada molt encertadament al costat de l’esglèsia; Altres en les que només venen cansalada, tot tipus de cansalada: “La cansaladeria”. Altres en els que només venen vermut, d’elaboració pròpia, curiosament allí en vaig encontrar un anomenat Iris, elaborat des de 1921 a Reus; o de botigues on venen en exclusiva productes tradicionals de la zona, com per exemple, viandes, cerveza, vins, fruits secs, patés o dolços i postres com el que avuí vos presente en este post:  El Menjablanc de Reus.

El Menjablanc de Reus és un dolç que data de 1917, té aspecte similar a un flam de color blanc, i està elaborat amb ametlles pelades, farina d’arròs, ralladura de llima i canella.

la foto(33)

Com mai havia sentit parlar, i meyns provar este dolç, l’últim viatje a Reus em vaig endur cap a Sella un paquetet de Menjablanc de la tendeta de productes tradicionals que sempre visite, la propietària de la qual i jo ja hem fet amistat.

Avuí m’ha apetit tornar a fer este dolcet , i com és molt senzill d’elaborar vos convide a acompanyar-me en la preparació del Menjablanc:

  • Dissoldre un sobre de 45gr. de Menjablanc i 80-100gr. de sucre en 1/2 de litre de llet (llet d’arrós o de soja. Jo he elegit llet de soja, que vinc prenent des de fa més de 4 anys, perquè diuen té més calç que la llet de vaca).
  • Remenen fins que alcance el punt d’ebullicióla foto(41)
  • continuem remenant durant 2 minuts la foto(39)
  • Repartim en bols o platets
  • Serviem calent o gelat, com preferim i amb un poc de canella per damunt. la foto(37)
  • I, a menjar el Menjablanc!!!

Bon profit!!!

paella pascuera

En esta ocasió parlaré de cuina. Si vos apeteix saber com fer una paelleta amb carxofes, faves i alls tendres, cuinada amb foc de llenya, acompanyeu-me, pot ser ideal per al dinar de Pasqua.

Paella per a quatre persones.

Per a l’elaboració d’esta paella calen (com a mínim) dos persones, així mentres ú prepara els ingredients, l’altre pot preparar el foc per a cuinar-la.

Els ingredientes

IMG_2226

El foc

IMG_2228

Preparació dels ingredients pas a pas.

Primer, engrunem les faves (unes 12 faves)IMG_2213Després, pelem les cartxofes i les fem a trocets (dos o tres cartxofes, segons tamany)

IMG_2215

Si no volem que s’oxiden i es facen negres, les posarem en una safeta amb aigua i llima. D’esta forma l’interior de la cartxofa conservarà el seu blanc.

IMG_2219Després, pelem els alls tendres (un manollet d’uns set o huit alls)IMG_2221A continuació, triturem una tomaca madura, o tomaca en conserva.

IMG_2214Després salem la carn, (Uns trocets de conill, pollastre i magre, la quantitat dependrà de si t’agrada molt la carn o no).

IMG_2225

Dos gots de 1/4 l. d’arròsIMG_2222Un litro d’aigua

IMG_2233Oli, sal i safrà.

Elaboració de la paella

Sofregim primer la carn, IMG_2230I poc a poc anem afegint les verdures que hem preparat abans

IMG_2235Quant està tot doradet, s’afegeix l’arrós, es sofreig tot junt i quan l’arròs estiga ja doradet, s’afegeix l’aigua

IMG_2237A partir d’ara ve l’etapa més delicada, ja que has de controlar ben be el foc per a que no se te quede l’arrós ni molt caldós i gatxós, ni sense caldo i dur. (La pràctica és la que et permetrà obtindre un bon resultat)

IMG_2238Que per al meu gust, consisteix en un arròs solt, sequet i amb cos (no massa fet).

IMG_2240I dit açò, només queda escudellar, i… a dinar s’ha dit.

Bon profit a t@ts!

IMG_2242

oli d’enguany

L’oli d’oliva es u dels símbols màxims del  Mediterrani junt a les parres i les figueres. L’origen de la producció d’oli d’oliva s’ha de buscar en les costes del llevant mediterrani.

Un any dedicat al conreu de les olives culmina en el tast de l’oli novell. És un moment molt important doncs si no ix bo, se’l destinarà a usos distints als culinaris, com per exemple per a fer sabó.

Ací al País Valencià es sol dir que l’oli més bo és l’obtingut de la varietat blanqueta, que és una oliva xicoteta que no arriba a fer-se mai negra. Els més entesos diuen que per a que l’oli siga bo ha de ser clar i transparent; la dita “un oli claret com l’or” expressa a la perfecció aquesta exigència.

Té diferents usos, tal com  preparar  amanides, fregir o coure distints aliments (arroços, creïlles, hortalizes,…); adobar aliments en conserva o,  barrejar-lo amb suc de llima per a fer una espècie de vinagreta. També es solen barrejar amb herbes com ara: romaní, alfàbrega, etc. per a produir olis aromatitzats.

A mi de la manera que més m’agrada és cru amb pa i sal. Pa torrat amb oli i sal és per a mi l’esmorzar perfecte.

Anit vam provar l’oli d’enguany, un oli novell exquisit.

temps de caquis

No els havia tastat des de que era molt menuda, el record que tenia d’ells era molt repulsiu. Era sentir parlar dels caquis i el subsconcient em revelava  un sabor sumament dolç i una carn viscosa i blaneta, provocant-me tots dos un oix difícil d’oblidar.

Any rere any i des de fa més de sis, era arribar la tardor i sempre la mateixa matraca: “Prova’ls, t’agradaran. No tenen res a veure amb els caquis d’abans. El tractament que reben ha fet d’ells una nova fruita, de sabor més suau i amb textura més compacta. Segur que t’agraden”.

Moltes paraules, però no hi havia forma. No podia fer-me a la idea, i és que no podia apartar de la meva ment eixe desagradable record de la primera vegada que els vaig provar quan era menuda.

Afortunadament, fa només uns vint dies el tema va canviar, quan de vesprada en casa mirant el plat ple de caquis que, com tots els anys per esta època ens havien portat, mirant-los dic, vaig pensar: I si els prove? Es veuen tan bonics que pot ser m’agraden!!

Així doncs amb reticència, vaig agafar un caqui i un ganivet, li vaig llevar la pell; vaig tallar una rondaxeta fina i, poc a poc i amb recel, me la vaig dur a la boca. El resultat: increíble. Res a veure amb el record que tenia d’antany. Una fruita exquisita que hui per hui és una de les meves preferides.

I és que situacions com esta em duen a la ment el refrany que diu: “a gat escaldat, d’aigua freda fuig”. Refrany que ve a dir que les persones que han sofert un dany, o tenen un mal record, solen estar atentes a evitar-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

En el meu cas eixe mal record era només aixó, un mal record. M’alegre poder haver superat eixe temor infundat vers els caquis i d’esta forma,  haver re-descobert esta exquisita i suculenta fruita de tardor.

I a tu, t’agraden els caquis? És temps d’ells.

 

coca de taronja

Nutritiva, elaborada amb productes autòctons, barata, i de ràpida elaboració, qué vols més? t’animes a fer-la? És la coca de taronja.Si t’apeteix provar-la, acompanya’m i t’indicaré  la manera.

Ingredients:

1  taronja, emprarem la carn completa i la pell.

3 volums  de farina

2 volums de sucre

1 volum d’oli d’oliva, o de gira-sol

3 ous

1 sobret de llevat químic

1 pessiguet de sal

Utensilis:

Una batidora, un bol, un got, una llanda , paper de cuina, una cullera.

Preparació pas a pas

Pelem la taronja molt fina i reservem la pell.

Traurem la pell blanca de la taronja, li deixarem la carn neta.

Amb la batidora, batirem la carn de la taronja i mesurarem quant fa de volum; este serà el volum de referència per mesurar la farina, el sucre i l’oli.

Posarem la carn de la taronja triturada en el bol de treball.

Amb la picadora, picarem, molt finament, la pell de la taronja junt amb els 2 volums de sucrei; esta és la clau de l’aroma de la coca. ( jo l’he fet en sucre negre, però també la podem fer amb sucre blanc, resulten les dos igual de bones).

Afegim 1 volum d’oli i la mescla del sucre i la pell de la taronja triturada al bol 

Després afegim  els 3 ous al bol de treball.

I, en este moment, hi afegim el pessiguet de sal.

Batem el l’oli, la carn i la pell de la taronja, el sucre i els ous,

Després  afegim els 3 volums de  farina i el sobre de llevat químic.

Batem de nou tota la mescla fins que quede uniforme i sense grums

Posem un full de paper vegetal a la llanda i hi aboquen la preparació.

Encendrem el forn i el programarem a 180ºC.

Introduim la llanda amb la preparació de la coca de taronja en el forn i la deixem coure durant  30, o 40 minuts, a 180ºC

Comprovarem que està cuit punxant-lo al centre amb un “palillo”, si eix net, la coca estarà llesta per a traure del forn.

Ara que les taronges están a punt ja de madurar, aprofintem-les també per a preparar-nos una sobrosa coca. És tan fácil i rápida de fer …

Espere vos agrade tant com a mi.