Arxiu d'etiquetes: avanços científics

un cavall més ràpid?

Ara, que les retallades volen fer-les servir per a dur a terme canvis per eixir de la crisi, no sé per què, em ve a la ment una frase de Henry Ford, que quan la vaig sentir per primera vegada em va impactar tant que se me va quedar registrada en la memòria.

La frase en qüestió estava relacionada en els plans de Henry Ford en construir un nou carruatge més ràpid, i era la següent”:

“Si li hagués preguntat a la gent quin volien, m’haurien dit que un cavall més ràpid” La gent mai s’hagués imaginat un carruatge com el que finalment va construir Henry Ford i que fou una autèntica revolució per al progés.

Atenent a esta frase, i pensant en la situació actual de crisi i retallades abusives que patim (i,… patirem), se m’ocurreix que igual la solució a la crisi (les retallades) l’estem considerant com eixe cavall que corre més ràpid i en realitat l’hauriem d’intentar vore com ho va fer H.Ford, és a dir com algo totalment distint i desconegut fins al moment, com algo que per novedós no ens ho podem ni imaginar.

Innovacions que sense dubte haurien de vindre donades per intentar fer un canvi de visió, com el que va fer Henry Ford, doncs si tots continuem mirant al mateix lloc seguirem veent les mateixes coses i per tant pensant en eixe cavall més ràpid i en res més.

La solució, doncs passarà per descobrir eixe “carruatge a motor” i, que sense dubte caldrà buscar en un lloc distint d’on busquem fins ara.

Però quan començarem a mirar a altre lloc?

Anuncis

tot un honor

Referent al post “Kioto box, una idea brillant”, rep un comentari de la lectora corrent, qui m’informa del següent:

Rita Colwell, una microbiòloga nord-americana que ha treballat en països on el còlera és endèmic, va idear un mètode molt senzill per tractar l’aigu

 

 

 

 

 

 

rita colwell
rita colwell

a que va reduir a la meitat els casos de còlera. Consisteix a filtrar l’aigua a través d’unes tres o quatre capes de la roba que es fa servir a l’Índia per fer els saris de les dones. Ha de ser roba vella, que té els fils ja gastats i en suerten petites fibres, de manera que es forma una trama molt fina.

Això no seria suficient per filtrar el bacteri causant del còlera, perquè es colaria pels espais entre els fils, però el bacteri viu adherit a uns crustacis microscòpics ( els copèpodes) planctònics, que sí que queden atrapats en el filtre.

 

Interessant comentari però… qui me l’envia¿?¿.

Com no conec a l’autora d’este comentari clike el seu enllaç i em duu al seu blog; es tracta de Mercé Piqueras: Biòloga, dedicada a la divulgació, l’edició científica i la traducció. Vaja! Done una ullada al seu blog, i comprove que estracta d’un blog científic i de molta qualitat.

Mercé Piqueras
Mercé Piqueras

Continúe, indague més sobre aquesta dona i quina és la meva sorpresa que, Mercé Piqueras és, La presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica.Vaja! (de nou). Tot un honor que una dona amb eixe formació i categoria m’haja fet un comentari.

Este fet m’ha fet pensar, (Ah!!! sempre pensant, un dia d’estos el cap m’estallarà) reflexionar en moltes coses que manifestaré a continuació en esta entrada; També m’ha fet experimentar una doble sensació doncs, davant d’esta dona i la seva obra em sent tan insignificant!!!…, però alhora també tan alagada perque m’haja fet un comentari al meu humil blog!!!. Repeteix tot un honor. 

La refelexió que he tingut es adonar-me’n i recordar, l’enorme sort que tenim de viure en l’epoca que hi vivim on internet forma part molt important en la nostra (la meva) vida, doncs tot i que vixc en un poble menudet on no hi han apenes serveis, això no és obstacle per a poder estar al dia de tot allò que m’agrada. Internet és una poderosa i cada vegada més necessaria ferramenta per a poder estar al dia ja que et permet, estudiar el que vullgues, encara que estigues lluny de les grans ciutats que alberguen centres d’estudis. També es permet mitjantçant els blogs (és l’únic que utilitze, no soc de xarxes socials com Twenty, ni res paregut), be com anava dient et permet coneixer a persones com aquesta dona, que en la vida real, haguera sigut quasi impossible.  

Sense dubte, Internet, és tot un avantatge, però encara massa desconegut i poc utilitzat per la gran majoria de persones, sobre tot aquelles de “a peu” (com es sol dir) que de segur que, si es disenyaren més activitats al voltant de les noves tecnologies, de segur dic, tindrien una bona aceptació i al mateix temps contriubiriem a erradicar l’anafabetisme que en qüestió de noves tecnologies patim.

Per últim dir també, que quan més coses aprenc i descobreix, més m’he n’adone de “lo” poc que sé, i de les ganes que tinc de saber més i de fer més coses.

No sé, és una sensació un tant extranya.

gràcies Dr. Massagué

Pel matí, cap a la faena acostumbre escoltar Radio 3, sempre posen música inédita i molt novedosa i a més a més informen de assumptes que normalment no es fan resó en les notícies de la TV. Doncs be, esta setmana passada van informar d’una notícia que al meyns per a mi és molt important i que, després d’ampliar informació per internet, passe a contar-la.

Es tracta del següent:xspace_goldshine

Un grup d’investigadors liderat pel oncólogo català Joan Massagué ha identificat tres gens que intervenen directament en la metàstasi del càncer de mama al cervell, el que podria ajudar a trobar vies per a impedir aquesta propagació. 

 

joan massague
joan massague

 

El 15% de les dones amb càncer de mama desenvolupen al cap d’uns anys de ser intervingudes, metàstasis cerebrals, és a dir, una propagació de les cèl·lules canceroses cap a un òrgan distint d’aquell en el qual es va iniciar, que normalment es produïx a través de la sang.

Ara bé, no tots els tumors deriven en una metàstasi, i aquesta qüestió ha estat objecte de nombrosos estudis que busquen desentranyar els secrets d’un procés tan nociu per a l’organisme.

Des de les primeres investigacions es sap que existeix una barrera hematoencefálica que consisteix en una tupida xarxa de capil·lars que impedeix l’arribada d’agents estranys al cervell. Així i tot, hi ha cèl·lules cancerígenes que aconsegueixen derrocar-la o burlar-la, i fan desastres en un dels òrgans principals del cos humà.

En aquest sentit, Joan Messagué, acaba de descobrir el procés que realitzen les cèl·lules metastásiques que procedeixen un tumor en la mama per a tenir via lliure al cervell. L’equip al que pertany Massagué ja va aconsseguir descriure el que succeïx en el cas dels pulmons, i ara acaba de publicar en Nature la troballa de tres gens responsables del mateix procés, però en el cervell.

Bona notícia doncs, per a les dones i per extensió per a tots. Moltes gràcies Doctor Messagué!!!.

thb_earthdance

Però, per qué estes notícies tan importants no es fan resó en més mitjans de comunicació¿¿ Ah si! se m’oblidava, éstes  no tenen morbo.