tornar a començar

El sentit comú així li ho marcava, no obstant això,  mirava al som i ho veia de nou gaire impossible.

Feia anys ho havia intentat, (i aconsseguit!), i ja sabia qué era patir. Sabia que el camí seria dur, molt dur. Sabia també que els intents d’abandonament li sobrevendrien a sovint durant la seua travessia, no obstant això, tenia l’esperança de que el sentit comú l’impediria defallir, ajudant-la en els moments més crítics.

Així doncs, encara que, en el som aconsseguit feia anys, estava tranquila i cómoda, calia girar el cap amunt i seguir avant.

I allí davant en tenia un altre, empinat i escarpat, un som, que el sentit comú l’obligava a tornar a pujar de nou.

8 pensaments sobre “tornar a començar”

  1. Cada dia quan m’alce em pregunte pel camí que faig. Sempre ho he fet i ,se que encara que passen els anys m’ho seguiré preguntant.
    Dubtes, pensaments, idees i somnis que venen i van com una ona de mar…. sempre anant i tornant, sempre qüestionant i preguntant-me si seré capaç… supose que per això no se parar… no se aturar-me, perque mai en tinc prou.

    (Gràcies Amparo pel detall i pel café. Gràcies per deixar-me formar part i sentir-me amiga).

  2. Àngels, gràcies a vosaltres per haver acceptat la invitació. Vos en devia una, per haver participat en l’experiència del conte on-line i fer-lo possible.

    Dius que no saps aturar-te i que mai en tens prou i, això està molt be.
    Crec que a totes les que estaven en el cafenet (i Rosa tu también, aunque no hayas podido venir) ens passa un poc el mateix, que sempre estem “algoint de calavera” com col-loquialment és diu.

    Rosa no te preocupes que ya organizaremos otra “trobada” 😉

    I és que són estes xicotetes coses les que fan la vida més gran i agradable.

  3. Eiiii, ja tinc el nom del blog (si , de veres, de veres)i si no el gastes tu, ·me lo quedo”, malgrat siga per a una empresa¡¡¡¡ ALGOINT DE CALAVERA…..impagable…vaig a fer tota una linea de productes ¡¡¡¡ajajajjajaja, com m´agrada ¡¡¡¡

    Ara bé al conjunt de totes ja sabeu com ens devem que anomenar…”Quina por…quanta dona junta pensant….” ajajja

  4. A eixe… Punt dínflexió d´ahir amb un cafenet !!!!
    Sobre les cuatre i mitja em vaig traslladar mentalment a eixe cafenet amb vosaltres :-D, sona a experiència sobrenatural però així és la meua vida, últimament no em queda temps per a res i damunt tot em coincideix, així que finalment hauré de dividir-me en dos, en tre,…. Vull més hores!!! Per fa!!!..qui tinga un poquet de temps que me´l regale, !!!! ..que no em queda quasi gens!!!!

    Xiques sou un tresor, que cada dia endolciu més la meua vida en la red ó en persona!!!!
    Gràcies, gràcies per estar ahí xiques!!!! Caminem a la bora del camí, avaçant cap avant cap enrrere cap a un costat cap a l´altre….vaja avorriment caminar només cap avant i pel mig ….

    Una abraçada virtual xiques!!!!

  5. Republica, que t’agrada aixó de “algoint de calavera”¿?¿?¿ Vinga, per a tu, que segur que li dones un fantàstic ús.
    però… no ho havieu sentit dir mai¿¿. Eixa és una frase que ma mare em deia molt (i ara als meus fills) quant fas algo fora del comú. Com si la sentera: “Qué feu, algoint de calavera?” 🙂

    Rosa, tota la setmana per a posar-nos d’acord i quan per fi “tanquem agenda”, resulta que no pots vindre. D’haver-ho sabut abans, ens haguesem instalat el Skype en la plaça 🙂

  6. jejeje… Rosa prenc nota de la frase (jo també apropie d’algo de vosaltres cada dia i això ajuda a caminar)… “Caminem a la bora del camí, avaçant cap avant cap enrrere cap a un costat cap a l´altre….vaja avorriment caminar només cap avant i pel mig”
    Que be pensar i sentir-te ple de gent amb moviment, amb sentiments, amb idees.
    Gràcies per fer-me sentir plena. Per deixar-me mirar pel foradet. Per deixar-me escoltar darrere la porta.

  7. A vore xiques açò pareix la fira. Pareix que anem en els cotxes de xoque: cap avant, cap arrere, al costat i per enmig…

    Vos ho imagineu¿?¿?¿ 🙂 🙂 😉
    Vinga un poc d’humor per a continuar avant… És imprescindible.

  8. Acave d’aprovar el “carnét” del cotxes de xoque i em sent socia d’un club molt especial!!!!
    Sou un pou de coneixements, un grup de dónes pensants, un espill amb milers d’espectres i reflexes de llum de mil colors.
    Sí alguna cosa sé, es que Amparo, aconseguiràs arribar de nou al som; Sótano, faràs un fum de productes de la gama Algoint de calavera que lluiré devanida; Àngels, no pararàs mai i amb el teu esforç ens donaràs ànims a totes; Rosa i Virtu, unifiqueu café ii xarxa. I jo prou faré si aprenc molt de totes vosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s