un gra d’all cru en dejú

A principis d’estiu del 2009 van apareixien, crec recordar en Mèxic, les primeres dades de víctimes mortals pel virus H1N1.

Les alarmes mundials es van encendre i el pànic es va extendre entre la població.

Governs dels països desenvolupats, aconsellaven mesures entre la població per tal de no contagiar-se de la gran temuda Grip A, a la vegada que elaboraven protocols d’actuació sanitaris per a atendre, la que creien que anava ser, la gran pandèmia del segle XXI.

Mentres, les grans empreses farmacéutiques intensificaven el seu treball per a buscar i encontrar la vacuna adequada per a fer front al responsable d’esta enfermetat, l’anomenat virus H1N1.

En un temps rècord, es logrà un antídot i nombrosos països, entre els quals, l’estat espanyol, es pricipitaven en ser els primers en adquirir les màximes dosis possibles per a immunitzar al major percentatge de ciudatans de la seva població.

A dia d’avui desconeix el percentatge de població que s’ha vacunat contra la Grip A, cert és que s’han produït varies morts com conseqüència d’esta enfermetat, però no crec que siguen més que les produides anualment per la Grip comuna. El que és de cert és que les reserves de vacunes de la majoria, per no dir la totalitat dels països, està practicament INTACTA. Milers i milers de dosis d’antídot contra el virus H1N1 permanèixen a l’espera de ser injectades en les venes dels esser humans.

En Xina, la situació és similar a la de la resta de països, però amb una particularitat molt curiosa que m’agradaria comentar.

Allí, també, les reserves d’antídots H1N1 s’encontren assegurades, doncs hi ha un excedent molt important de vacunes intactes en stock, però no passa el mateix amb les reserves d’alls, sí, heu llegit be, ALLS, doncs les reserves d’este producte alimentari minven per moments i a pesar de ser el país el major productor mundial d’alls, les abundants collites no són suficients per abastir als milers i milers de xinesos que han fet de l’all el principal antídot contra el virus H1N1.

I és que, com a conseqüència de l’expansió de l’anomenda Grip A, s’extés la pràctica i l’hàbit entre la població xinesa de prendre’s, només s’alcen, un gra d’all cru en dejú.

Es veu que les propietats de l’all són molt beneficioses per a la salut i el seu poder immonològic és per als xinesos, la raó principal per al seu consum diari per a previndre la Grip A i com alternativa a la vacuna contra el virus H1N1.

Curiós, no?

Des de que vaig sentir esta notícia, em pregunte si seria capaç d’ingerir  un gra d’all cru en dejú.

Aaarrggg! m’aborrone només de pensar-ho, encara que ho faria si no tingués més remei.

5 pensaments sobre “un gra d’all cru en dejú”

  1. ostres, també vaig sentir la noticia i se me va remenar la panxa. Però el que realment em va preocupar es que l’all forma part de la dieta dels xinesos (es el primer productor del mon, Espanya el tercer) i amb açò, que no està cientificament provat, han pujat els preus (com no) amb el que això pot suposar per a les families mes pobres…

  2. Ah sí! Aleshores vas vore com, mentres la periodista anava comentant la notícia, el xinés que tenia davant anava carregant sacs d’alls al camió i menjant grans d’alls cruns. Aii mare, que amargor de boca només voreu…

    Però és veu que l’all cru té moltes propietats beneficioses per al cos, però buf!! és que está tan roin.
    Jo la veritat és que l’utilitze prou per a cuinar, m’agrada el sabor que deixa però mai me’l menge, i meyns cru.

  3. Ajajjajjaa, al remat tindré que donar-li la raó a mon pare, jajaja, es un seguidor de “La salud por el ajo y la cebolla.”
    Quasi tot ho arregla amb aquest llibret…pero en dejú ¡¡¡¡¡ imposible…si no em passa el pà ¡¡¡¡

  4. Jo, el que crec és que, tindrien excedents d’alls en els magatzems xinesos i no sabrien com llevar-se’ls de damunt i dirien: “ala! l’all, bo per a la Grip A” i en la de milions de xinesos que hi són, a all diari per a casdacun, en no res, magatzems buits i a plantar alls s’ha dit, per a que no els en falten.

    Be, és una broma, clar està! 🙂
    Algo de cert deu haver-hi en les propietats que se li asignen als alls.

  5. Quan vaig estar un any anant al foniatra, aconsellava prendre all en dejú tots els matins per previndre la grip i deia que, per llevar el mal alé que deixa, el que s’ha de fer és tallar el dent d’all per llevar-li la part de color verd. Jo vaig dir “esta tia està molt flipada”, però hi havia tres o quatre que ho provàren. A més, jo sé d’una persona que pren dents d’all crus. També en conec d’altres que li fan un forat a un ou cru i se’l xuclen (puuuaaaaaaj!). Proteïna pura,si, però a mi el que em provoca és gonia pura…
    El Xumari eixe de “la Botica de la Abuela” diu que és un dels millors antibiòtics naturals, però estem parlant d’un tio que es beu la seva orina… Vatja, pel que sembls algún dia hauré de revisar les meves fonts d’informació,jejeje…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s