ni mites ni llegendes

Sempre he sentit dir que les borses de cucs dels pins són molt perilloses, tan perilloses, que si alguna d’elles es cau damunt del cap pots arribar a quedar-te calva o, pedre la pell si és en el cos on van a parar. Però al no conèixer cap persona que li ocurrira algo semblant he pensat, també sempre, que este tipus de dites corresponien a l’àmbit dels mites i llegendes populars.

Sempre, fins l’altre dia que vaig tindre l’oportunitat de conèixer de primera mà la desafortunada experiència d’una dona que, mentres passejava tranquilament per la carretera, a l’altura del parc de l’escola, una bafanada d’aire provocada pel pas d’un camió, li acertara als ulls provocant-li un picor momentani i posteriorment una inflamació en un d’ells que l’impedí obrir-lo durant varios dies.

Segons em contava la dona en qüestió, al principi no li va donar la major importància, doncs creia que era alguna partícula de terra que anava en suspesió en l’aire la que se li havia incrustat en l’ull, però comprobant que la inflamació anava en augment i que el dolor anava fent-se més i més persistent, decidí anar al metge.

Durant l’exploració de l’ull, i com si de House es tractara, el metge li preguntá, si el lloc per on passetjava hi havia algun pi. Desconcertada la dona per la pregunta del metge, pensà per un moment, i després d’una estona va recordar que sí, clar!, havia un pí, un pí gran, el pi del parc escolar, la part superior del qual dóna a la vorera de la carretera per on ella passetjava en el moment just que, el camió passava provocant una ventolera que arrastrava partícules en suspensió entre les quals s’encontraven, ni més ni meyns que, numeroses i diminutes extremitats en forma de filaments de cucs de pi.

Filaments que, com si d’hams de pesca es tractaren, si li incrustaren en la còrnia amb l’objecte de ocupar esta capa de l’ull durant una llarga i tal vegada infinita temporada.

Amb tractament d’antibiòtics per a combatre la infecció provocada en l’ull, i amb pronóstic desfavorable per la impossibilitat de desnonar a tan indesitjables ocupants, ara entenc perfectament eixes dites al voltant de les borses de cucs dels pins que per a res forment part  ni dels mites ni de les llegendes populars.

Per cert, les autoritats del meu poble hauran ordenat tractar els pins dels voltant del poble, sobre tot els del recinte escolar¿?¿¿?.

Alguns exemples

cucs de pins
Anuncis

4 pensaments a “ni mites ni llegendes”

  1. Aixi es Amparo!!! A mes a mes de ser molt alergic!
    Vaig vorer un documental fa poc sobre aquest insecte (si el trobe et passe l’enllaç) i esta destruint els boscos espanyols i Francesos. Es desplaça a una velocitat increible i cada cop puja mes.
    per altra part trobe que si que es tindria que vorer de sanejar els arbres prop del poble… que no es cap broma.

  2. A mi em va cure una bossa de cucs al bescoll quan tenia 8 anys. Estavem a casa dels meus avis a La Vila quan se’ns va penjar un baló en un pi prop d’una bossa. Jo vaig pujar a despenjar-lo amb amb una canya i el meu germà estava baix mirant. Quan la vam veure caure, el meu germà va poder fer-se a un costat, però jo no vaig poder i vaig botar de la branca on estava. Resultat: la bossa em va pegar “direcly in the bescuello” en el mateix moment que botava!. Recorde la tremenda coentor i la “punxà” que em van pegar al bescoll en l’ambulatori de La Vila.Sóc al·lèrgic a les picadures d’alguns insectes i vaig descobrir que era “mega-al·leric” als cucs de pi!. Quant a la història de “si et cauen al monyo et quedaràs calb…” no sé exactament si és així o no, però si vam tenir una gossa que va perdre un tròs de llengua perquè li va caure un poc de carn propet de per on hi havia una filera d’aquestos cucs, segons el veterinari que la va tractar. Així que jo quan veig bosses, tinc prou de cura!

  3. Ostras Kike qué fort!!! els cucs estos no van de broma, no.
    No, si pensant-ho be, només hi ha que mirar els pins que tenen borses, la majoria d’ells acaben morint-se com molt be diu Miquel.

    Com a conseqüència d’este incident en esta dona he sentit curiositat per saber algo més d’estos cucs i pel que es veu, quan els cucs són molestats dispersen els seus filaments, que són urticants, provocant irritació en la pell i en les mucoses.

    Ara sé també que, a finals de l’estiu la papallona realitza la posta en les rametes dels pins i, al cap d’un mes neixen els cucs, agrupant-se en les borses. En hivern, quan es posa el sol, eixen els cucs en processó (d’ahí el nom de procesionaria) en busca d’aliment i quan acaben d’alimentar-se, tornen de nou a la borsa. A finals de l’hivern baixen del pi per a soterrar-se amb la finalitat de transformar-se en papallones. A finals de l’estiu la papallona emergeix i després de la copulació es produeix una nova posta.

  4. Que curios el bitxo, eh? mira que hi ha bitxets que conviuen amb nosaltres (en major o menor gràcia) i no tenim ni idea d’ells…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s