Una setmana molt llarga, massa.
Un jornada laboral que pareixia no tindre fi, la d’avui, la del dijous.
Puje al cotxe, no tinc ni ganes de posar la ràdio. Finalment la pose. No sé si canten o parlen. El meu cap està en la faena, encara no ha pogut desconectar.
Condueixc de forma autòmata, sense adonar-me’n dels moviments efectuats.
Un trajecte de cami a casa monòton, amb un ambient gris esquitxat per algunes gotes d’aigua de pluja.
La veu de Lisa Ono, popular cantant japonesa de bossa nova, versionant temes de Stevie Wonder és l’ùnica capaç de traure’m de l’abstracció en la que vaig immersa, i de sobte m’encontre en el encreuament de Relleu. Alce la vista i veig neu. No pot ser!! minore la velocitat i mire amb deteniment la Penya de Sella. Cert, és neu. La Penya de Sella està nevada. Al Puig Campana està nevant també.
La neu i el paissatge tan meravellós que m’envolta s’encarreguen de fer-me desconectar i animar-me el dia, la setmana.
Pare el cotxe i faig alguna foto, les que a continuació vos mostre.
La qualitat de les fotos, roïna, prou roïna, però al som de la Penya de Sella torna haver -hi neu. I això és el que importa.
La resta, no.
de gènere 
Ai, Amparo, quasi que podria haver escrit jo l’entrada.
Quan vaig arribar al poblet… que il·lusio vaig sentir. Se me va oblidar tot.
Àngels, en que poquet ens conformem…
Aiiiiiii! (suspire)
Morning, Àngels, l’estació metereològica eixa que teniu ha d’anar loca amb el temps que està fent-nos ultimament per ací, doncs una setmana ens fa un temps primaveral i a l’altra ens neva, per a tornar a fer-nos seguidament un temps primaveral previ a una setmana de fred i pluja…
🙂
L’estació meteorológica està loca pero de fa temps. Just abans de vindre’m a Lisboa es va trencar i encara no he pogut solucionar-ho. En la distància és difícil… 😦