paraules

El nostre món  gira al voltant de les paraules.  Paraules, que ens fan pensar, plorar, riure, raonar, moltes d’elles emocionar, altres  deprimir, i altres ens ofereixen esperança.

Al triar les paraules  per a definir el món exterior  i el nostre interior, cal anar molt en compte  perquè en funció de la nostra elecció, éstes en ajudaran  a emocionar-nos o pel contrair a deprimir-nos  i afonar-nos cada vegada que les pronunciem. Per posar un example, si  descrivim la crisi actual amb paraules com “esta crisi és terrible, desastrosa, pensoa, gravísima”  provoquen en qui les escolta una sensació de preocupació molt més dolorosa en canvi, si emprem expresions com “esta crisi va a ser revolucionària, catalitzadora del canvi”. La crisi va a ser la mateixa però les paraules que triem per a definirla, ens facilitarà una bona pala per a cavar el nostre forat en el que afonar-nos lentament, o pel contrari, ens permetran alçar el cap  en busca de noves solucions per a afrontar temps distints.

Les paraules són la clau i, per eixe motiu tenim que buscar les adequades per a que la seva repercusió ens anime i no ens afone.

He triat estes paraules d’Albert Eistein que tot i haver estat escrites fa prou de temps, poden ser de molta utilitat en l’actualitat.

“No pretenguem que les coses canvien, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat naix de l’angoixa com el dia naix de la nit fosca. És en la crisi que naix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar ‘superat’. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La vertadera crisi, és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la gosera per a trobar les eixides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’açò, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la”.

2 pensaments sobre “paraules”

  1. M’agrada la reflexió que fas i la frase d’Einstein.
    Supose que a la fi es tracta d’actuar i defensar el que creiem nostre i treballar conjuntament. Començar a creure que allò del “tota pedra fa marge” es cert i que per poqueta o xicoteta o curta que siga la nostra aportació sempre serà millor que fer la “política de barra” a la que estem acostumats.

  2. Hola Àngels,
    La idea d’este post me la va donar una companyera de treball, una advocada que com jo, usem les paraules diariament en la nostra intervenció amb les persones que atenem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s