Tres paraules resumirien pefectament els articles de premsa que hui, dia gelat de Sant Blai, he tingut el goig de lleguir des de darrere del cristal del balcó de ma casa.
Una d’elles es RESETEJAR. L’altra, CONEIXIMENT. I per últim MEDIOCRITAT.
Els articles, parlen sobre la situació de crisi estructural que hi patim, una crisi que no només s’exten a l’ambit públic, social i econòmic, sino també al individual, al de mentalitats, i de valors personals. I en este contexte, les paraules anteriors jugen un paper esencial.
Resetejar, (paraula que significa reposar o reiniciar). Resetajar l’economia per a desfer-nos d’alló caducat i deixar pas a lo nou. Nous models econòmics impulsats per l’ingeni, la tecnologia, la invenció i el talent. Un reset que ens conduiria de l’economia industrial a l’economia del coneiximent. I ací entra la segona paraula clau dels articles, Coneiximent.
Coneiximent basat en les idees, la innovació i el talent. En l’acció de no deixar mai d’aprendre, i en la capacitat de pensar i raonar amb lògica propia. Coneiximent com a principal mitjà de producció en un futur.
Però de moment, ni es reseteja res, enfontsant-nos cada vegada en un clavegueram , ni el coneiximent té oportunitat de donar els seus fruits per la impossiblitat dels creadors de poder desenvolupar el seu talent.
El no resetejar fa que una vegada i altra estiguem donant solucions impropies i inadequades als problemes. Perquè som curts de mires i estem donant solucions de sempre a problemes nous. El resultat, un fracás absolut. Un problema nou mai podrà ser resolt amb una solució caduca.
L’espai del coneiximent que hauria de ser ampli i fèrtil, cada vegada més és invadit per una mediocritat intelectual que, com una taca d’oli, s’exten per totes els àmbits de la vida pública i privada. Una mediocritat , que ens condueix a passar més de 2hores davant la TV mirant programes brossa.Una mediocritat que ha conduit a un pais democràtic a tindre les taxes de fracàs escolar més elevades del mon, (després de dur a terme set reformes educatives, quina pitjor que l’altra); Mediocritat també d’un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l’excel · lència fins deixar-li dos opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.Mediocritat d’un país on en les institucions públiques es troben dirigents polítics que, en la majoria dels casos, mai han exercit les seves respectives professions, però que han trobat en la Política la més rellevant forma de vida.
I és que, en un món on la informació i el coneixement s’expandeix de manera exponencial, a priori, ens portaria a pensar que el debat també s’hauria d’incrementar, tant en termes qualitatius com quantitatius. No obstant això, en els mitjans socials la majoria del debat que domina, es fonamenta bàsicament en l’opinió binària m’agrada o no m’agrada.
Hem d’admetre que, el trionf és dels mediocres.
de gènere 