M’he despertat amb un fort dolor de cap, i no cregueu que és de la resaca de la nit de Cap d’Any ( ja m’hagués agradat que fora per eixe motiu) sino, perquè des de fa un temps ençà eixe dolor em tortura i m’inhabilita per a qualsevol cosa. M’he pres una píndola i he intentat dormir un poc, cosa que no ha estat possible, així que he decidit alçar-me en el moment que un sol radiant invadia la pràctica totalidad de les estàncies de ma casa. Això m’ha fet sentir be.
La intensa llum i la caloreta m’han animat a fer el desdejuni al terrat de ma casa. Un suc de taronja, una torrada de pa amb tomaca i un got de llet amb mel, ha estat el magnífic àgape amb el que he encetat el 2015, un any que em dona la impressió que serà molt bo, tot i el dolor de cap amb el que he amanegut.
Un desdejuni embolicat amb el revolteig joiós i festiu de les campanes de l’esglèsia del poble anunciant la misa de 12. El cant d’uns galls un tant ressagats de les casetes de les hortes d’enfront. El reclam dels perdigots de la veïna del costat. El trinar d’altres pardalets dels arbres del voltant. El parlar dels vianants desitjant-se els uns als altres un bon any. Tot aixó, amb el sol acaronant el meu cos, ha fet un inici d’any de luxe. Em sent be.
Qué és sentir-se be? Estar a gust amb una mateixa, així de simple i complexe a la vegada. Indagar en el teu interior i descobrir pau, tranquilitat, assossec i harmonia, sensacions que tal vegada transmet la imatge presa en este primer capvespre de 2015.
BON ANY !!!
de gènere 
La clau ha estat el suc de taronja, que espero que hagi estat natural.
Per supost, natural, acabaet de fer.
😉
Bon any, Amparo!
Igualment Àngels, 😉