Però què significa “efímer” ? – va repetir el principito, que mai en la seva vida havia renunciat a una pregunta una vegada que l’havia formulat.
– Significa “que està amenaçat per una pròxima desaparició “.
– La meva flor està amenaçada per una pròxima desaparició ?
– Segur.
La meva flor és efímera, es va dir el principito, i només té quatre espines per a defensar-se del món ! I la vaig deixar allà, tan sola !
Aquest va ser el seu primer gest de penediment.Però va recobrar ànim:
– Qué m’aconsella anar a visitar ? va preguntar.
– El planeta Terra – li va respondre el geògraf. Té una bona reputació…
I el principito se’n va anar pensant en la seva flor.
(Text extret del cap. XV de El Principito)
Que gran text i reflexions les que podem extraure del El Principito…
Així és Àngels.
A mi el que em passa en enterros com el del nostre amic Antonio, és que la paraula “efímer” m’envadeix total i absolutament el meu pensament.
Vivim com si forem inmortals, i no és fins que no ens deixa alguna persona molt arrimada a nosaltres per motiu d’amistat, de familiaritat, etc… que no ens adonem de lo efímera que és la nostra vida en comparació a la de l’univers.
Com la de la flor, que només dura un día, la nostra és també igual d’efímera.