Des de que era menuda recorde haver vist adornada, a principis de maig, la Creu situada a la carretera, just en el llimit del nucli urbà de Sella que fita en Les Saleres.Creu que s’encontra enfront de la casa d’una família en la que alguns dels seus membres han adoptat com a sobrenom “La Creu”.
Pel que em conten els més majors del poble, l’ornamentació d’esta Creu el dia 3 de maig, també anomenat “Dia de la Vera Creu”, es remonta a temps immemorials. Les dones, normalment del Carrer de Fora i sobre tot les de la Creu, adornaven de flors i fulles la Creu i el retor després, la beneïa. Al retor no m’en recorde haver-lo vist mai anar a beneir la Creu, probablement ho fera abans de néixer jo, o quan jo era molt menuda i per aixó no tinc constància d’este fet. El que sí que és cert, és que tots els anys per estes dades la Creu està arreglada i sempre m’aprope per a veure-la.
L’ornamentació de les Creus el dia 3 de maig, conegudes també com Les Creus de maig, o la Vera Creu, com la coneguem ací a Sella, és pel que es veu, una pràctica molt extesa a la nostra geografia, així com també en la resta de l’estat espanyol i en varis països de Amèrica del Sud.En algunes poblacions esta jornada és motiu de festa gran, on es barregen els oficis religiosos amb la festa popular, música i concursos de Creus.
A continuació dos imatges de Creus preses el passat dia 3 de maig,
Esta primera imatge correspon a una Creu de Xàbia, està presa a les huit del matí aproximadament. A Xàbia és dia de festa gran, encara que enguany ens ha tocat treballar. Allí i es costum de fer varies Creus que els veïns les ubiquen davant de les portes de les seues cases i casetes de camp. Éstes concursen per a obtindre algun premi a la millor ornamentada
La foto següent pertany a la Creu del meu poble, Sella, està presa el mateix dia a les 3h 45m a Sella, és l’ùnica Creu que s’adorna, i la celebració actual d’este dia es llimita a l’ornamentació i visita particular de la Creu de tot aquell ho desitje fer.
Com es pot comprovar la imatge ha resultat prou oscura i és que a eixes hores de la vesprada, el cel a Sella estava cubert de núvols, núvols que poques hores després evolucionaren en una repentina i furiosa tempesta de “granizol”, que va embossar en pocs minuts més de quatre claveguerams i que finalment es va resoldre en l’aparició d’un esplèndid Raig de Sant Martí, tal i com mostren les imtages.
de gènere 
Crec que mai he vist la Creu de Sella adornada. Només recorde les fulles i flors seques de dies després. Una llàstima, a veure si l’any que ve em recorde.
I pel que fa a la “pedregà”, una altra llàstima tindre l’estació meteorológica trencada just quan estic fora… 😦
La veritat és que la Creu amb flors és molt efímera, només aguanta un día o com a molt dos amb les flors fresques.
Bueno, Morning, i parlant de “pedregaes”. “Pedregà” la que fa caure ahí en Lisboa la setmana passada. Ho vaig vore en la TV, i les imatges eren increïbles. Claveguerams embossats per gegantesques boles de “granizol” i els carrers tots blancs. No he vist mai res així.
Per cert, on es va pillar la pedregada¿?¿?
La pedregà eixa va caure només en un barri de Lisboa, crec que en Benfica. A mi em va pillar en la faena, i des de la Torre on treballe just tinc la vista d’eixa zona i es veia tot molt negre, com si estiguera caent “una bona” (i de fet així va ser), a banda de que es sentien uns trons brutals.
En fi, que em vaig enterar eixa nit en les notícies de la pedregà, perque pel Técnico només va ploure de manera normal.
Ah! Silvia i Pilatos, Ester i Julián també estaven per ací eixe dia, pero pareix que on ells estaven esperant l’autobús el que va caure va ser una pluja forta i ja està.
Pero sí que és de veres, quan vaig veure les imatges de la pedregà, era espectacular!!!
Jo enguany vaig arribar quan acabavem d’arreglar-la. Estava molt guapet i ens vam fer fotos.