(El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Puc dir que aquest estiu ha estat el pitjor de tots de la meva vida. Un estiu replet de consultes mèdiques, d’entrades i ixides als serveis d’urgències, de cites a l’hospital de dia per a l’administració de químio, d’hores tirada al llit pel malestar profund dels efectes secundaris, i un llarg etcétera que m’han saccejat el cos al llímit.
És curiós, però tot i ser un emprenyament haver d’anar a l’hospital de dia o als serveis d’urgència, res comparable com les molèsties que he patit a casa com a conseqüència dels múltiples sorolls que diariament he hagut de soportar. I ja no dic sorolls puntuals d’una nit de festa, que encara que són un fastidi, entenc que és estiu, s’organitzen aconteciments i unes vegades les toquen patir als veïns de la plaça i altres, als veïns del carre de fora i els voltants.
No em refereix a este tipus de sorolls, al.ludeix a eixe que provoca, per exemple:
– El soroll estrident d’una màquina serradora a les 8 o les 9 de la vesprada, fora ja d’horari laboral. Jo pregunte: No hi ha una normativa per a certs tipus d’activitats que regule el seu horari laboral i sobre tot l’aillament acústic del local on es duu a terme eixa activitat que molesta tant als veïns?
– Em refereix també al soroll atronador d’un motoret per a pujar l’aigua del riu per a regar l’horta d’un particular cada vegada que té la tanda. No podria silenciar d’alguna forma eixe motor?
– A l’insoportable soroll dels nombrosos dúmpers i màquines que estiu rere estiu, des de fa més de 10, travessen el poblet impedint el descans dels veïns. No hi ha normativa al respecte per a regular horaris laborals d’estiu ( hi han pobles que la tenen) o normativa que regule el nivell de soroll de les màquines?
– Em refereix al gemec feridor, diari i constant d’algun gosset acabat de naixer, que per a descans dels veïns, el deixen al pati de sa casa i eres tu el que l’has de suportar. Com no tenen cap consideració? Jo no ho faria, més havent-los dit que molestava…
– Em referix també als lladrits de gossos encadenats en les casetes de camp, próximes al poble que nit rere nit s’encarnissen i no deixen dormir al personal. Per què no se’ls enduen on viuen i els fan callar quan lladren?.
Qui te ganes de passar uns dies tranquils al poble amb tot estos sorolls atronadors? Qui els pot suportar a diari? Per què no prenem consciència de que amb els nostres actes podem afectar, molestar als demés? Qué ens impedeix pensar en els demés i posar-nos en el seu lloc?
Sé que és un post arriesgat per la queixa que conté, però m’agradaria anar més enllà del lament i que pel be de tots anarem prenent mesures per a no perjudicar-nos entre nosaltres.
No crec que siga tan difícil d’entendre.
de gènere 