Fa ja unes quantes hores que l’he vist i, encara pareix que estiga inmersa en les escenes i la trama pel.lícula. No m’ha defraudat, les expectatives que m’havia fet d’ella s’han cumplit de bon grau.
Àgora, la pel.lícula que tant ansiava vore des del maig passat quan la van anunciar, és al meu pareixer d’obligada visualització. L’ambientació, el decorat, el vestuari i la música potencien més si cap la extraordinària història d’un dona memorable que, Alejandro Amenábar, ha volgut que no quedara en l’oblit.
La història d’Hipatia d’Alejandria , no deixa indiferent a ningú. Filósofa que va viure en la segona mitad del segle IV fou una dona adelantada al seu temps, lliure e independent, periode de temps en el que les sangrentes disputes entre el paganisme romà, el judaísme i el cristianisme marquen l’inici del fundamentalisme religiós que prevaleix fins les nostres dies.
Recomane la pel.lícula per a tot aquella persona que vulga conèixer la fascinant història d’esta dona a més de passar un poc més de dos hores disfrutant d’un cine de qualitat i envergadura.
de gènere 
És preciosa, la pel·lícula i la història d’eixa dona, símbol de la fortalesa i l’esperit emprenedor que caracteritza part del gènere femení.
Vam anar a veure-la seguint el teu consell de “pel·lícula obligada”, i la veritat és que vam encertar.
M’alegre que vos agradara.
“lo” de l’obligatorietat en vore-la venia perquè és una de les poques pel.lícules on el rol de la dona s’allunya del típic i tòpic que habitualment se li asigna.
Descobrir a una dona com esta i, dur-la al cine per a donar-la a conèixer al públic en general, ha sigut un encert per part d’Amenábar.
I, Ara que el terreny està desbroçat, haurien de ser més els/les director/es de cine que copiaren i dugueren a les gran pantalles històries com la de Hipatia, que de segur que n’hi han i, moltes.
Una obra d’Amenábar és molt difícil que defraudi. De tota manera, hi han hagut de posar molta imaginació, perquè el que se sap d’Hipàtia no és molt i la seva biografia –incompleta– s’ha fet com un puzzle, amb informació dispersa i escrits i cartes d’altres persones.
I una impressió que es pot treure de la pel”lícula: a Alexandria no hi havia més dona que Hipàtia? No recordo haver-ne vista cap més en tot el film. Fins i tot a casa seva, quan surt del bany, qui li atansa la tovallola és l’esclau.
Bona apreciació la teua pel que fa a l’ausència de dones a la pel.lícula, doncs a part de Hipàtia, només recorde haver-ne vist a dues, concretament en l’escena en la que el pare de Hipàtia reuneix als seus esclaus, en el pati de sa casa, per a preguntar-lis qui d’ells era cristià, no obtenint resposta alguna, fins que va tirar a terra una creu de fusta i una de les dues esclaves es va llançar tota plorosa per a arreplegar-la.
Pel que fa a la seva incompleta biografia, ja vaig lleguir en el teu post Hipatia i “Agora”, que no tot el que apareix d’ella és cert, però bé, siga com siga, per a mi, el més important és que Amenàbar, a través de la pel.l-lícula, ha contribuït d’alguna forma, a visibilitzar a una dona memorable i que a dia d’avui tot el mon en parle d’ella.
Gràcies pel teu comentari. 🙂
És cert, se m’havia oblidat completament l’escena de l’esclava cristiana!
I també -es cert que la pel·lícula servirà segurament perquè molta gent que no sabia qui era Hipàtia en tingui coneixement. De tota manera, encara que no sé gaire d’astronomia, em sembla que a la pel·lícula li atribueixen la descoberta que la Terra fa una òrbita el·líptica al voltant del Sol i jo posaria la mà al foc que això no és d’Hipàtia.
Efectivament Mercé, la descoberta de que la Terra fa una òrbita el.líptica al voltant del Sol no és d’Hipàtia sino de Kepler.
Probablement Hipàtia treballava en la proposta del seu antecesor Aristarco de Samo, (astrònom i matemàtic grec, que fou la primera persona que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l’univers), i concretament en una hipòtesi alternativa d’Aristarco del model heliocèntric, però ja dic, va ser Kepler, molts segles després el que realment descobriria l’òrbita el.líptica de la Terra al voltant del Sol.
Cert és que Hipàtia fou una gran matemàtica, interesada també en la filosofia i en l’astronomia. Fou també l’ùltima responsable de la biblioteca d’Alejandria i, que se li atribueixen descobertes com l’astrolàbio o l’hidroscòpio.
I, ara tu pensaràs: Amparo és una especialista en astronomia, NO, no t’enganyes, tot açò ho sé per les explicacions al respecte que m’ha fet el meu home, que precisament ell té el doctorat en Didàctica de l’Astronomia i sap prou d’estos temes.
Vaja, que conversació i quines dades més interessants!