això és la vida…

“La vida és allò que et va succeint mentre t’obstines a fer altres plans”

Una frase asignada a J. Lennon, i si ho penses be, probablement siga la definició més acertada de la vida; com probablement la següent siga, la música i la lletra més boniques mai escrites.

la millor eina

La millor eina per a generar felicitat en la nostra societat: L’educació pública.

vent i migranya

Un dolor intens i constant, localitzat en un punt exacte de l’ull esquerro, s’extenia poc a poc al llarg de tot el seu cap. Primer envoltava l’hemisferi esquerro i seguidament invadia el dret. Un pols localitzat en cada un dels ulls, bombejava amb força provocant una forta migranya que sempre apareixia en dies de vent. Uns ulls clavillats i llagrimosos només podien obtindre una visió borrosa i distorsionada de tot el que la rodejava.

Els tenia pànic, als dies de vent, doncs sempre s’aliaven amb la migranya per a abatre-la i arruinar-li el dia.

quan es perd la confiança

La confiança és el fundament de tota relació humana, ningú pot caminar junt a altres sense tindre la seguretat de que pot confiar amb ells. Al llarg de la vida anem dipositant la nostra confiança en persones, en entitats, en distints grups en comprovar que no som defraudats i, al mateix temps, perquè experimentem que també som objecte de confiança. La confiança implica també reciprocitat. Esperem, perquè estem convençuts que anem a rebre. Donem, perquè a nosaltres ens han donat.

Però, què fer quan es perd la confiança depositada en una persona, en una entitat o en un grup?

21 anys!

Puc vorer l’estància, i també puc vore’m a mi, allí, sentada davant d’una pila de llibres, esperant impacient la seva arribada.Em vam preparar durant alguns mesos per a eixe primer encontre, però desconeixia per complet com es podria produir.

Impacient i nerviosa vaig notar els primers símptomes. Eren les 9.30 de  la vesprada d’aquell 15M i, vaig comprendre que seria qüestió de poques hores encontrar-me per primera vegada amb ella. Impacient i esgotava l’encontre no es va produir fins al dia següent. Era dimecres 16 de maig i en  el rellotge marcaven les 11h.45m.

21 anys em separen d’eixe primer encontre amb ella. 21 anys cumpleix ella avuí. Amb 21 anys, ella acabarà enguany la seva carrera, i 21 anys fa que la vaig acabar jo.

Tota una vida per a ella i una part de la meva vida.

Avuí, 16 de maig, vull felicitar-la i desitjar-li tota la sort i felicitat del món. Un món nou se li presenta i espere que l’aprofite al màxim

Moltes felicitats Iris!!!

falsa alarma!

foto cedida per Àngels

Les altes temperatures dels últims dies, i el soroll atronador de l’helicòpter presagiaven el pitjor dels auguris: Incendi.

Falsa alarma!.

Afortunadament tot va quedar en res. En realitat es tractava d’una inusual visita d’un famós i veterà corredor de rallies que va aterrar el seu helicòpter en un bancal d’enfront del poble de Sella.

 Carlos Sainz va estar en el dia d’ahir provant el seu nou vehicle de competició per les sinuoses carreteres que van des de Sella al Port de Tudons.

calor i roba d’estiu

Un calor sufocant provocat per una llengua d’aire del nort d’Àfrica ha estat el responsable de que avuí, m’animara a retirar la roba d’hivern i traure  la d’estiu; És un ritual que repeteix, com a mínim dues vegades a l’any de forma escalonada en dos o tres dies , però enguany, provocat per les brusques i repentines temperatures d’orige saharià, el ritual s’ha originat, i s’acabat,  en només unes poques hores.

Polars, jerseis i jaquetes de llana, pantalons de pana, camises de màniga llarga, bufandes, calces,guants i una llarga llista de roba d’hivern, han deixat pas als pantalons curts, samarretes de màniga curta i de tirants, sandàlies i demés roba lleuguera i colorida que m’acompanyarà fins a ben entrat setembre.

Cal adaptar-se tots a esta brusca pujada de temperatures, i la casa tampoc escapa a este canvi, així doncs, mantes i edredons donen el relleu a cubertors de cotó per al llit; fulards de llana, als de cotó fresquet per als sofàs, i les persianes de fusta, que fins ara romanien enrollades per permetre el pas del sól en casa, ara, s’estenen per damunt dels balcons per a generer ombra a les plantes i impedir que el resol travesse  la casa.

És l’hora despullar els peus i de caminar descalç per casa,de gaudir dels nombrosos piulits dels pardelests, d’olorar la diamela i les roses,…i és que, a pesar de tot, és hora de gaudir dels llargs dies de sol de primavera.