llengües viperines

Va ser lleguir l’article de Javier Cercas, publicat el diumenge passat al Pais Semanal, amb el títol “Milagro en Madrid” i, vindrem al cap determinats comentaris desafortunats deixats en alguns blogs que habitualment visite.

Com que el contingut de l’article guarda molta relació amb el contingut d’eixos comentaris, he pensat publicar este post.

llengua viperina

Javier Cercas resumeix el seu article amb esta frase: “Per a nosaltres, un debat intelectual consisteix en triturar personalment a l’adversari”, i  és que el fet que ú, opine diferent a un altre, éste no té dret de proferir atacs personals sobre aquell per no coincidir en la seva opinió.

Continue amb Javier Cercas que cita a Alejandro Rossi en este article, dient:

” Hi ha una frase de Alejandro Rossi que he citat un millió de vegades i que trataré de citar al meyns un altre millió: Rossi diu que la tolerància consisteix en no confundir un error intelectual amb un error moral; en altres paraules, vosté i jo podem discrepar en tot, però ni vosté ni jo som per això uns fills de puta: el que ocurreix és que només ú dels dos està equivocat o que, ú dels dos està més a prop de la veritat que l’altre”.

La tolerància no consisteix en acceptar que totes les idees són respectables, quan és evident que hi han idees respectables i altres no ho són, en canvi el que sempre és respectable són les persones que les sostenen.

Doncs això que, a pesar de les titulacions acadèmiques d’alguns interlocutors, la veritat és que encara el debat, poguerem calificar intelectual, continúa sent quasi impossible.

la resiliència

És tot un ritual.

Quan el rellotge marca les tres de la vesprada, tanque la porta del meu despatx, m’enfile cap al cotxe, i de camí a casa, sintonitze el programa “los elefantes sueñan con la música”. Com encara em queda un bon rato per arribar-hi, és un bon moment per a fer un resum mental de la jornada laboral que acaba de finaltzar: intervencions dutes a terme, objetius aconseguits, altres que hauran d’esperar, recursos emprats, cridades telefòniques, persones ateses,i un llarg etcétera

Però sense dubte són les Persones el principal motiu de la meva reflexió, i la d’avui s’ha cetrant en el següent questionament:

Si partim de situacions adverses comparables, i apliquem recursos i prestacions similars,

• per què s’obtenen resultats tant diferents en unes persones i en altres?.

• Per qué en uns casos s’experimenta una recuperació i altes probablitats de superació personal i en altres, és la cronificació el resultat de la intervenció?

• Són els factors externs els responsables d’estes diferències o haurem de buscar factors interns, personals en els resultats obtinguts?

• Qué falla?

Pensant en açò, he traslladat esta situació a altres elements, i he intentat fer una comparació mental amb ells, doncs així com alguns objectes recuperen la seva forma inicial, una vegada desapareixen les forces causants d’eixa deformació, existeixen també persones que logren recuperarse de situacions adverses una vegada les seves causes prescriuen.

Un moll, per exemple es deforma al exercir força sobre ell, però quan deixem d’exercir-li força, recupera la seva forma inicial.

Ara be si agafem un troç de plastilina, l’apretem, ésta no recuperará la seva forma inicial al eliminar la nostra força sobre ella

• Serien comparables el comportament d’estos elements al d’algunes persones?

• I si el moll o la plastilina forem les persones i les forces que exercim sobre elles, les situacions adverses que les afecten negativament?

• Quines característiques tenen uns elements/persones que no disposen els altres per a lograr la seva recuperació.

• De qué depen?

Doncs be, un concepte que ens pot ajudar a entendre estes situacions és la resiliència, però qué és la resiliència?

El moll és un element resilient, la plastilina,no.

El significat del terme resiliencia (l’etimologia del qual es troba en el verb llatí resilio, resilire: saltar cap a enrere, rebotar) depèn del context que es prenga

En enginyeria, resiliencia és la quantitat d’energia que pot retornar un material elàstic sense absorbir-la. Éste terme provinent de la física, va ser adoptat en els anys vuitanta per les ciències socials per a caracteritzar a aquelles persones que, a pesar de néixer i viure en condicions d’alt risc, es desenvolupen psicològicament sans i socialment recuperats. En ecologia es refereix a la capacitat de les comunitats d’absorbir (en el sentit de suportar) perturbacions.

Per tant puc arribar a la conclusió, (sempre questionable evidentment) que eixe grup de persones, a les quals se’ls ha aplicat una sèrie de recursos i prestacions per tal de eliminar els factors externs que els impedeix la seva recuperació i, no logren aconseguir-ho, la intervenció hauria de complementar-se amb l’aplicació de dinàmiques de resiliència, per tal de modificar els seus factors interns per a aconseguir desenvolupar  la capacitat de sobreposar-se a eixes situacions adverses, fomentant aquells aspectes com ara  l’autonomia individual, l’empatia, la motivació a l’èxit autogestionat, i treballar també la seva autoestima i sentiments d’esperança per a que la superació siga una realitat.

Llibres relacionat amb la resiliència  “Mal de escuela” de Daniel Pennac

Música  

PowerPoint

tornar a començar

El sentit comú així li ho marcava, no obstant això,  mirava al som i ho veia de nou gaire impossible.

Feia anys ho havia intentat, (i aconsseguit!), i ja sabia qué era patir. Sabia que el camí seria dur, molt dur. Sabia també que els intents d’abandonament li sobrevendrien a sovint durant la seua travessia, no obstant això, tenia l’esperança de que el sentit comú l’impediria defallir, ajudant-la en els moments més crítics.

Així doncs, encara que, en el som aconsseguit feia anys, estava tranquila i cómoda, calia girar el cap amunt i seguir avant.

I allí davant en tenia un altre, empinat i escarpat, un som, que el sentit comú l’obligava a tornar a pujar de nou.

a la tardor…

La tardor d’enguany a Sella és com una segona primavera. La humitat de les primeres pluges i la calor actual han contribuit a la aparició dels primers exemplars d’esclatasangs i, a la floració d’algunes espècies de plantes abans de l’arribada de l’hivern.

I per a mostra, estes particulars imatges…

flor de safrà

brins de safrà

esclatasangs

esclatasangs

el poder de la llum

Anava amb la sensació de que feia tard. Amb el sol fora i, amb una hora de més en el relotge del meu cotxe, avui, me n’he anat cap a la faena un tant desorientada. No parava de mirar el rellotge, i acte seguit llevar-li una hora.

Sempre em passa el mateix, mai tinc temps, ni ganes d’actualitzar l’hora del rellotge del cotxe, i els primers dies, des de que canvien l’hora, la sensació de fer tard no hi ha qui me la lleve.

I és que, com tots sabem, ahir van canviar l’hora. Anares per on anares la conversació “estrella” d’ahir era la del canvi d’hora. Que si a les dos d’ahui eren la una d’ahir. Que m’he alçat i no sabia l’hora que era. Que si no sabia si s’havia de retrasar o adelantar el rellotge. Que a mi no m’agraden estos canvis perquè es fa més pronte de nit i és un avorriment… I és que, curiosament, tots els anys per esta època la conversació versa sobre el mateix tema: el canvi d’hora.

Es canvia l’horari, diuen, per a estalviar energia, no ho sé exactament, el curiós del cas és que, davant de ma casa hi ha una obra, i la setmana passada a les 7h30m, quan començaven a treballar ho feien amb una potent llentarna. A eixes hores encara era de nit i no s’hi veien. Avui, no obstant això, de matí, no necessitaven la llentarna perquè el sol ja estava fora; ara be, al voltant de les 18 hores la llentarna la tenien de nou encesa. Aleshores, on està l’estalvi d’energia?. Curiós no?. Be siga com siga, jo crec que, si esta mesura la porten a terme en tota la Unió Europea serà perquè en realitat serà efectiva, o al meyns això espere.

Es canvia l’horari, per tant, per a aprofitar la llum solar al màxim, i és que la llum solar sustenta la vida de quasi tots els essers vius del planeta.

La falta de la llum solar pot ser catastròfica, i en les persones és, moltes vegades, la causa del desànim, del cansament injustificat, de l’apatia i fins de la depressió, que no sol manifiestarse en altres èpoques de l’any. És la anomenada depressió invernal, definida pel doctor Rosenthal amb el nom de “trastorn afectiu estacional” propi d’estes latituds, i té a la llum, com el seu enemig natural. L’explicació és senzilla: la llum és responsable de la producció i regeneració hormonal i per aixó influeix en l’estat anímic, físic i mental.

He viatjat per alguns països nòrdics, i aspectes com ara la tecnologia, la tolerància, la modernitat, i els alts nivells de benestar social, han fet que, de vegades, em donaren ganes de quedar-me a viure en ells, però en el fons reconec que, tot i que el poder d’estos avanços socials i tecnològics són molt importants, mai podran igualar al poder de la llum presents en estes latituds.

Estar més d’una setmana sense la presència del sol, seria terrible, probablement m’apagaria com un ciri.

un dígit més

Per tal de tindre actualitzat adequadament el meu blog, jo crec que, avui, caldria afegir un dígit més a les unitats de la xifra que apareix en el primer text del lateral dret del meu blog.

llibres i música

Haruki Murakami va arribar a la meva vida l’estiu passat amb “El salze sec i la dona adormida”; amb el bon regust deixat per la seva lectura, i amb consell de la meva amiga Virtu, m’he animat a continuar amb els llibres d’este escriptor japonés.

“After Dark”  i “Tokio Blues: Norwegian Wood”, són els llibres que, ara en la tardor, acabe de lleguir-me.

un llibre, “After Drak”

after dark

“After Drak”, títol  que prové de la peça de jazz «Five Spot After Dark».

“After Dark” és com un somni que transcorre en les hores que hauríem d’estar somiant. És una espècie de viatge d’Alicia on no passa gens realment fantàstic, excepte el que li passa a Eri, la protagonista, i que bé podria ser un somni propi. És la història d’uns personatges joves i perduts per la ciutat, en un ambient nocturn, concretament entre la mitjanit i l’alba on, tot es torna dolorosament nítid o angoixantment desdibuixat.

la cançó Five Spot After Dark

l’altre llibre “Tokio Blues: Norwegian Wood”

toquio blues Norwegian wood

“Tokio Blues: Norwegian Wood”

Ú dels llibres més venuts en la història del Japó, que deu el seu títol a una cançò dels Beatles, “Norwegian Wood”.La novel·la està contada en forma d’un llarg i detallat record, a partir de la perspectiva d’un home madur, Toru Watanabe, des del present dels seus trenta-set anys.

És tracta d’una obra de tonalitat emocional i de creixement personal, a través de les relacions amoroses, tractada amb malenconia, molta sensibilitat i relatada amb un llenguatge molt senzill que defeneix amb molta claretat i precisió les relacions humanes.

la cançó, Norwegian Wood

De Murakami, hi han moltes opinions de crítics literaris; n’he lleguit unes quantes i amb la que estic més d’acord és amb la formulada per Eduardo Lago, que diu:” és difícil precisar en què consisteix l’encant irresistible de Murakami sobre milions de lectors sofisticats. Llegir-lo és una experiència estètica no sempre traduïble a conceptes racionals”.

Seguiex recomanant la lectura dels seus llibres.

paradoxes del 17 d’octubre

250.000 persones en la manifestació del sí a la vida

però, només 12.000 persones en la manifestació contra la pobresa

A tots ens importa la vida,

però, quina vida?

Campanya “Pensa-ho bé”

Dissabte que ve, 17 d’octubre, Madrid serà escenari, d’una manifestació convocada per grups neoconservadors confessionals contra l’avanç dels drets civils amb el suport de la Conferència Episcopal i del Partit Popular. En esta ocasió, el motiu serà manifestar la seva oposició al dret de les dones a decidir lliurement sobre els seus drets sexuals i reproductius, demandant la prohibició total de l’avortament a Espanya.

Les organitzacions signants creuen que es tracta d’un intent evident de manipulació política, l’objectiu real de la qual no és altre que el de ficar-se en la vida de les dones, estigmatitzant i criminalitzant el seu dret a decidir sobre la seva maternitat.

La societat no pot donar crèdit a les posicions ultraconsevadores i patriarcals que deslegitimen els drets fonamentals de les dones i, estan basats en una profunda desconfiança cap a l’autonomia i la capacitat de les dones a decidir sobre la seva pròpia vida i el seu propi cos.

En defensa d’una llei de terminis, com l’adoptada en bona part de la UE per governs d’esquerra i de dreta i, en vespres de la manifestació contra l’avortament, les organitzacions de dones criden a la reflexió, a través d’este vídeo sobre les conseqüències i repercussions que sobre la vida de milers de dones tindria atendre a les demandes dels grups anti-elecció.

Esta iniciativa estè avalada per les plataformes “Nosotrasdecidimos.org” i “Mujeres ante el Congreso“

el viatge

Farà uns quince dies vaig realizar un viatge llàmpec a Granada, ho necessitava, no hi havia eixit en tot l’any, i el meu cos m’ho demanava. El meu home anava per motius de treball i jo em vaig apuntar. Era conscient que anava a passar més d’un moment a soles, però això no em va supondre cap problema, doncs plànol em mà i pedre’m pels carrers de Granada va ser d’allò més gratificant; la càmera de fotos, cremava. La veritat és que quant vas a soles aprofundeixes més en els detalls,passant éstos a ser objecte de observació i alguns d’ells d’admiració.

Granada està a escases tres hores i mitja, i durant el curt viatge fins hi arribar pots admirar un variat i bell paisatge. A destacar els molins eòlics (pels quals sent una gran admiració, tot s’ha de dir), els extensos camps d’oliveres degudament treballats, les muntanyes de carrasques i, els frondosos boscos que s’integren en els impecables parcs naturals de la sierra de Baza i de Huétor.

Ja en la ciutat, passetjar pel seu centre és un goig, doncs prevaleix el dret del vianant sobre el del conductor. Forma de lograr-ho: Restringir el trànsit, autoritzant circular només a taxis, autobusos i alguns vehícles de propietaris residents en el centre.

Els carrers nets i aseats. (No sé, pot ser siga ésta una mania meua, la de la neteja i manteniment adequat de les ciudats i pobles, pense que una localitat neta i aseada, a més de ser higiènica i agradable per a viure, conta amb elevades probabilitats de ser visitada de nou). En la mateixa línia estan els jardins, delicadament cuidats, així com les nombroses fonts que amb el seu constant brullar de l’aigua donent una sensació de tranquillitat i frescor al vianant que les atravesa.

Casualment eixe cap de setmana era festiu, i en algunes placetes hi havien paradetes de fruites, dolços, i fins i tot una de xocolate, a la que em vaig arrimar al escoltar parlar en valencià, preguntant als seus propietaris d’on eren, resultant ser de Sueca. Es van alegrar molt encontrar-se amb gent de la terra, i em van contar que duien molts anys servint xocolote a una xocolateria de la zona. La paredeta constava de dos parts, una on venien el dolç i l’altra on tenien una exposició de la fabricació de xocolate. Eixe dia feien una degustació i, amablement em van regalar uns tickets.

Pas obligat són els carrerons que hi han al voltant de la Catedral. Carrerons estrets i plens de gent que es barregen amb els vendedors del zoco, i visisitants i també una quadrilla de dones que, per qué no dir-ho, t’agobien volent donar-te una rameta de romer o ciprer. No havia manera de llevar-me-les de damunt, són tan llestes que no necessites dur al front “Sóc turista” per a que t’aborden volen donar-te la rameta de romer i lleguir-te la mà.

La Catedral, majestuosa per fora, imponent per dins. Pot ser siga una de les més boniques que he vist. Entres en ella i notes una sensació de inmensitat, de pau. Té una lluminositat inusual, ja que la majoria de les seues vidrieres són transparents que amplien més la seva capacitat donant una sensació de grandiositat e infinitat.  Amb só estèreo, proporcionat pels seus dos orgues, uno en front de l’altre, escoltar la seva música deurà ser un plaer dels Deus. L’Altar,  majestuós, així com la imponent portalada d’entrada, els seus llibres de cants gregorians, les seues vidrieres que fan d’esta, una de les Catedral dignes de visitar.

Visita també obligada la dels bars, per a degustar les seues variades i sabroses tapes, així com el seu dolç típic, “els piononos“. La història dels piononos és confusa ¿origen àrab o fets en honor del papa Pius IX? són una espècie pastisset borratxo i la veritat és que estan exquisits .

I, El parc de les ciències, edifici ampli, modern, vanguardista on es va cel.lebrar unes jornades denominades “Ciencia en acción” i que realment van ser el motiu del viatge.

L’Alhambra. Amb motiu del X concurs nacional de ciència en acció, motiu pel qual es va organitzar el viatge a Granada, el parc de les ciències va organitzar una visita a l’Alhambra centrant l’atenció en aspectes relacionats amb l’Astronomia que estan presents en aquesta emblemàtic monument històric.La visita va ser nocturna, i la sensació indescriptible. Preparada per a fer-li innumerables fotos, “mi gozo en un pozo”, doncs no estaven permeses les fotos en flash, i clar sense flash no eixia res. Com no vaig poder retratar res, vaig atendre escrupulosament al guia i éstes són algunes de les seues resenyes de les que me’n recorde.

En la construcció d’alguns espais de l’Alhambra es van emprar els coneixements astronòmics, imprescindibles a l’hora d’orientar-los. Les dependències de la zona dels palaus, per exemple, té una acurada alienació Nord-Sud. L’orientació de les estades i l’ús de les cornises fan que estes reben més sol a l’hivern i menys a l’estiu. Els laterals llargs de la Alberca del Pati dels Arreyanes marquen amb una precisió sorprenent la línia nord-sud, el que fa que les columnes de la galeria nord funcionen com l’agulla d’un rellotge solar marcant l’hora sobre el sòl amb la seva ombra.

També són un important exemple d’aplicació de coneixements astronòmics l’orientació de la mesquita principal i la de diversos oratoris xicotets, construïts mirant cap a la Meca.
Al saló d’Ambaixadors, on es trobava el tron i es realitzaven les recepcions oficials, hi ha una meravellosa cúpula composta de 8,017 peces, en què es representen els Set Cels del Paradís Islàmic, amb el tron de Déu situat en el vuitè cel, representat pel cub central. És una bellíssima representaicón de l’Univers.

L’astronomia és present també en els poemes que apareixen en l’abundant decoració epigràfica de l’Alhambra. Podem destacar els que hi ha al Ptio dels Arrayanes, a la Sala de la Barca, en l’arc d’entrada del Saló d’Ambaixadors, al Sala de les Dos Hermanas, que deu el seu nom a les dues grans i idèntiques peces de marbre de més de 1,500 kg. extretes i transportades des d’Almeria per ser col.locades a la sala que els deu el seu nom.

Altre punt d’interès és l’oratori situat funt a la Torre de Comares, el millor orientat cap a la meca de tots els conservats a l’al-Andalus.

I, fins ací el resum del meu viatge a Granada, ara només queda esperar el següent, que espere siga aviat.

A continuaciò un extens recull de les fotos preses, que per a millor visualització, caldrà fer click damunt d’elles. (no són fotos espectaculars, només pretenen recollir la quotidianitat dels tres dies que vaig passar en Granada).

bars de "tapeo"

piononos, dolç típic

les paradetes

mercadet

interior del corral del carbó

el riu Darro

esglèsia de StªAna

antiga universitat

porta corral del carbó

carrer típic

interior de la catedral

els dos orges

un orgue

i, l'altre

entrada principal

cants gregorians

el zoco

avingudes netes

panells de control

la catedral

vidriera

la fireta

fontetes per tot arreu

geranis

façana típica

edifici institucional

arc d'elvira

carrer típic

basílica

fulards i bosses

ceràmica

xocolaters de Sueca

decoració en fruites

mercat al carrer

cacao

figues de pala

tomaques seques

paraetes de gelats

espècies

parc de les ciències

interior del parc

cuina solar

cuina solar